Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
Patrícia Gabancho i Ghielmetti
Patrícia Gabancho i Ghielmetti en 2008.
Biographie
Naissance
Décès
Voir et modifier les données sur Wikidata (à 65 ans)
BarceloneVoir et modifier les données sur Wikidata
Nom de naissance
Patrícia Gabancho i GhielmettiVoir et modifier les données sur Wikidata
Nationalités
Activités
Autres informations
Membre de
Athénée de Barcelone (d)
Cercle des études souverainistes (d)
Plataforma per la Llengua (en)Voir et modifier les données sur Wikidata
Mouvement
Distinction
Prix Prudenci-Bertana du roman (en) ()Voir et modifier les données sur Wikidata
Enregistrement vocal

Patrícia Gabancho i Ghielmetti, née à Buenos Aires (Argentine) le et morte à Barcelone (Espagne) le [1],[2], est une écrivaine et journaliste argentino-espagnole d'expression catalane.

Biographie[modifier | modifier le code]

Patrícia Gabancho étudie le catalan et le journalisme à Buenos Aires. Elle y rencontre des dissidents espagnols, indépendantistes catalans de gauche. La veille de ses 22 ans, en 1974, elle déménage en Catalogne, afin de mieux connaître Barcelone et de mieux comprendre la région, puis finit par s'y installer définitivement[1].

Elle publie de nombreux livres sur des thèmes culturels (le théâtre, le tango, la littérature), sur l'histoire et la politique de la Catalogne, ainsi que sur l'urbanisme de Barcelone[3]. Elle écrit régulièrement dans les journaux Ara et El País[4].

Devenue partisan de l'indépendantisme catalan, elle participe activement au débat dans les différents médias. Sa Crònica de la independència est la meilleure vente d'essai de la Sant Jordi de 2009. Déjà membre du Cercle d'études souverainistes, elle s'investit à partir de 2011 dans l'Assemblée nationale catalane. En 2014, elle devient vice-présidente de la société savante l'Athénée barcelonais[1], alors présidée par l'historien Jordi Casassas i Ymbert, souverainiste convaincu.

Ses archives personnelles sont déposées à la bibliothèque du Pavillon de la République de l'université de Barcelone[5].

Elle meurt le d'un cancer du poumon[6].

Publications[modifier | modifier le code]

  • Les dones del 1714 (2014)
  • La néta d'Adam (2012)
  • L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012)[7]
  • A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana (1976-1978). Barcelona: Columna, 2011.
  • El retorn dels catalans (2010)[8]
  • La batalla de l'Estatut (2010)[9]
  • Crònica de la independència (2009)[10]
  • Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008)[11]
  • El fil secret de la història (2007)[12]
  • El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007)[13]
  • La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005)[14]
  • Sobre la immigració (2001), tome 5 de la collection Carta a la societat catalana[15]
  • El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999)[16]
  • El segle XX vist per les àvies, avec Emma Aixalà (1999)[17]
  • Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998)[18]
  • Barcelona, tercera pàtria del tango (avec Xavier Febrés). (1990)[19]
  • Cultura rima amb confitura, bases per a un debat sobre la literatura catalana (1980)[20]

Distinctions[modifier | modifier le code]

  • 2012 : Prix Prudenci Bertrana pour La néta d'Adam[2].

Notes et références[modifier | modifier le code]

  1. a b et c (es) « Muere la periodista y escritora Patricia Gabancho », La Vanguardia,‎ (lire en ligne, consulté le )
  2. a et b (ca) « Patrícia Gabancho i Ghielmetti | enciclopèdia.cat », sur www.enciclopedia.cat (consulté le )
  3. (es) Jordi Casassas Ymbert, « Opinión | Patricia Gabancho, una cronista enamorada de Barcelona », EL PAÍS,‎ (lire en ligne, consulté le )
  4. (es) El País, « Fallece la periodista y escritora Patricia Gabancho a los 65 años », EL PAÍS,‎ (lire en ligne, consulté le )
  5. (ca) « Inventari del Fons FP Subsèrie Patrícia Gabancho Ghielmetti del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona », sur diposit.ub.edu
  6. (ca) « Mor la periodista i escriptora Patricia Gabancho », Ara,‎ (lire en ligne, consulté le ).
  7. (ca) «Lectures recomanades per Sant Jordi» par l'Assemblée nationale catalane, Editorial La Mansarda, 2012, 108 p., (ISBN 9788493966416)
  8. (ca) El retorn dels Catalans, Barcelone, Editorial Meteora, 2010, 304 p., (ISBN 978-84-92874-06-4)
  9. (ca) Barcelone, Editorial Empúries, 2010, 208 p., (ISBN 9788497876087)
  10. (ca) Barcelone, Columna, 2009, 275 p., (ISBN 978-84-664-1058-8)
  11. (ca) Barcelone, Ara Llibres, 2008, 142 p., (ISBN 978-84-92406-73-9)
  12. (ca) Barcelone, la Campana, 2008, 357 p., (ISBN 9788496735187)
  13. (ca) "El preu de ser Catalans, de Patrícia Gabancho, surt ara a Labutxaca d'Edicions 62", Barcelone, Editorial Meteora, 2007, 248 p., (ISBN 978-84-95623-53-9)
  14. (ca) [1], Barcelone, Editorial Meteora, 2005, 352 p., (ISBN 84-95623-37-4)
  15. (ca) Barcelone, Columna, 2001, 138 p., (ISBN 9788466400749)
  16. (ca) Barcelone, Mairie de Barcelone, 1999, 223 p., (ISBN 9788476098684)
  17. (ca) Barcelone, La Campana, 1999
  18. Barcelone, Proa, 1998, 187 p., (ISBN 9788482567044)
  19. (ca) Barcelone, Quaderns Crema, 1990, 166 p., (ISBN 9788477270614)
  20. (ca) Barcelone, Edicions 62, 1980, 153 p., (ISBN 9788429715798)

Voir aussi[modifier | modifier le code]

Article connexe[modifier | modifier le code]

Liens externes[modifier | modifier le code]