Josep Maria Espinàs

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
Ceci est une version archivée de cette page, en date du 5 février 2020 à 11:51 et modifiée en dernier par Bot de pluie (discuter | contributions). Elle peut contenir des erreurs, des inexactitudes ou des contenus vandalisés non présents dans la version actuelle.
Josep Maria Espinás
Josep Maria Espinàs
Biographie
Naissance
Décès
Voir et modifier les données sur Wikidata (à 95 ans)
BarceloneVoir et modifier les données sur Wikidata
Nationalité
Formation
Ordre des frères des écoles pies (école primaire) (jusqu'en )
Université de Barcelone (diplôme en droit (en)) (-)Voir et modifier les données sur Wikidata
Activités
Période d'activité
Autres informations
Membre de
Distinctions
Liste détaillée
Prix Sant Jordi du roman ( et )
Premi Josep Yxart (d) ()
Prix Mercè Rodoreda ()
Croix de Saint-Georges ()
Prix national du journalisme de Catalogne (d) ()
Premi Trajectòria ()
Prix d'honneur des lettres catalanes ()
Prix Lletra d'Or ()
Médaille d'honneur du Parlement de Catalogne ()
Premi Amics de la Gent Gran (d) ()
Francesc Macià Memorial award (d) ()
Médaille d'or de la Généralité de Catalogne ()Voir et modifier les données sur Wikidata

Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelone, 1927), est un écrivain, journaliste et éditeur catalan connu du grand public pour ses romans, ses chroniques de voyages et pour ses articles de journaux.

Il est l'auteur d'une vaste œuvre narrative avec laquelle il a reçu le Prix d'Honneur des Lettres Catalanes, le Prix Joanot Martorell, le Prix Sant Jordi et le Prix Víctor Català.

Il est le cofondateur des Setze Jutges et de la maison d'éditions La Campana.

Biographie

Il est né le à Barcelone. Il étudie aux Escolapis jusqu'en 1945, année où il entre à la Faculté de droit de l'Université de Barcelone, d'où il est diplômé en 1949. La même année, il gagne le prix Guimerà avec son premier article. Il exerce comme avocat jusqu'en 1955, date à laquelle il entre aux Editions Destino.

En 1983, il reçoit la Creu de Sant Jordi remise par la Généralité de Catalogne, ainsi que le Prix d'honneur des lettres catalanes en 2002.

Œuvre écrite

Nouvelles

  • Vestir-se per morir. Barcelona: Albertí, 1958.
  • Variétés. Barcelona: Selecta, 1959.
  • Els joves i els altres. Barcelona: Albertí, 1960.
  • Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1968.
  • Guia de ciutadans anònims (amb dibuixos de Cesc). Barcelona: La Campana, 1993.
  • Un racó de paraigua. Barcelona: La Campana, 1997.

Romans

  • Com ganivets o flames Barcelona: Selecta, 1954. Prix Joanot Martorell 1953
  • Dotze bumerangs Barcelona: Albertí, 1954.
  • El gandul Barcelona: Selecta, 1955.
  • Tots som iguals Barcelona: Aymà, 1956.
  • La trampa Barcelona: Albertí, 1956.
  • L'home de la guitarra Barcelona: Albertí, 1957.
  • Combat de nit Barcelona: Aymà, 1959.
  • L'últim replà Barcelona: Club Editor, 1962. Prix Sant Jordi du roman 1961
  • La collita del diable Barcelona: Alfaguara, 1968.
  • Vermell i passa Barcelona: La Campana, 1992.

Prose (« non fiction »)

  • Petit observatori. Barcelona: Pòrtic, 1971.
  • La gent tal com és. Barcelona: Selecta, 1971.
  • Visions de Cadaqués. Barcelona: Grup 33, 1978.
  • Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Ed. 62, 1981.
  • El teu nom és Olga. Barcelona: La Campana, 1986.
  • Inventari de jubilacions. Barcelona: La Campana, 1992.
  • L'ecologisme és un egoisme. Barcelona: La Campana, 1993.

Prose (« non fiction », voyages)

  • Viatge al Pirineu de Lleida. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: La Campana, 2000.
  • Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000.
  • Viatge a la Segarra. Barcelona: Dopesa, 1972; Barcelona: La Campana, 2000.
  • A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989.
  • A peu per la Llitera. Barcelona: La Campana, 1990.
  • A peu per l'Alt Maestrat. Barcelona: La Campana, 1991.
  • A peu pels camins de cendra. Barcelona: La Campana, 1994.
  • A peu per l'Alcalatén. Barcelona: La Campana, 1996.
  • A peu pel Matarranya. Barcelona: La Campana, 1996.
  • A peu pel Comtat i la Marina. Barcelona: La Campana, 1998.
  • A peu per Castella. Barcelona: La Campana, 1999.
  • A peu pel País Basc. Barcelona: La Campana, 2000.
  • A peu per Extremadura. Barcelona: La Campana, 2001.
  • A peu per Mallorca sense veure el mar. Barcelona: La Campana, 2005 — Prix Lletra d'Or
  • A peu per Aragó. El Somontano. Barcelona: La Campana, 2006.
  • A peu per l´Alt Camp. Barcelona: La Campana, 2007.
  • A peu per Múrcia. Barcelona: La Campana, 2009.

Prose (« non fiction », journalisme littéraire)

  • A la vora de l'Avui (6 vol.). Barcelona: La Llar del Llibre, 1977-1987.

Prose (« non fiction », Mémoires)

  • El nen de la plaça Ballot. Barcelona: La Campana, 1988.
  • Relacions Particulars. Barcelona: La Campana, 2007.
  • El meu ofici. Barcelona: La Campana, 2008.

Prose (« non fiction », portraits littéraires et interviews)

  • Josep M. de Sagarra. Barcelona: Alcides, 1962.
  • Identitats (3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.
  • Lluís Llach. Història de les seves cançons explicada a Josep Maria Espinàs: La Campana, 1986.

Autres

  • Carrers de Barcelona. Barcelona: Selecta, 1961.
  • Barcelona, blanc i negre (amb Xavier Miserachs). Barcelona: Aymà, 1964.
  • Això també és Barcelona. Barcelona: Lumen, 1965.
  • Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1988.
  • Viatge pels grans magatzems. Barcelona: La Campana, 1993.

Théâtre

  • És perillós fer-se esperar. Barcelona: Nereida, 1959.

Œuvre écrite en Castillan

  • Guía del Pirineo de Lérida, 1958 [Prosa no de ficció: viatges].
  • Guía de Tarragona, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 [Prosa no de ficció: viatges].
  • Pi de la Serra, Oviedo: Ed. Júcar, 1974 [Prosa no de ficció].

La Nova Cançó

En 1961, il est l'un des précurseurs de la Nova Cançó et un des fondateurs du collectif Els Setze Jutges. Lui-même chante et enregistre des chansons de Georges Brassens pour lancer le mouvement, mais il se retire dès qu'apparaissent les chanteurs professionnels. Il écrit et enregistre aussi le conte pour enfants Viatge a la lluna, sur une musique de Xavier Montsalvatge.

Discographie de Josep Maria Espinàs en tant que membre des Setze Jutges

  • Espinàs canta Brassens (Josep Maria Espinàs) [1962]
  • Cançons tradicionals catalanes (Josep Maria Espinàs) [1962]
  • Espinàs canta les seves cançons (Josep Maria Espinàs) [1963]
  • Nadal a casa (Josep Maria Espinàs - Maria Cinta) [1963]
  • Tu no estàs sol (Josep Maria Espinàs) [1963]
  • Josep Maria Espinàs i orquestra (Josep Maria Espinàs) [1964]
  • Els planificadors (Josep Maria Espinàs) [1965]
  • Els noctàmbuls (Josep Maria Espinàs) [1966]

En 2007 il est décoré de la Médaille d'Honneur du Parlement Catalan en reconnaissance de la tâche réalisée par les Setze Jutges.

Parolier

Il est également coauteur des paroles l'hymne du FC Barcelone, El cant del Barça.

Notes et références