Razós de trobar

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.

Razós de trobar est un livre écrit au XIIIe siècle en ancien occitan par le troubadour catalan Raimon Vidal de Bezaudun[1]. Il s'agit de la plus ancienne étude grammaticale d'une langue romane connue. En outre, l'ouvrage traite des règles de versification et de composition poétique en langue occitane.

Présentation[modifier | modifier le code]

Notes et références[modifier | modifier le code]

  1. « Razos de Trobar », sur langues-romanes.uoh.univ-montp3.fr ; site de l'université Paul-Valéry de Montpellier.

Voir aussi[modifier | modifier le code]

Bibliographie[modifier | modifier le code]

  • Badia, Lola. «Edat mitjana i literatura». A: Badia, Lola (dir.). Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I). Barcelona: Grup enciclopèdia catalana, 2013. (ISBN 9788441222502).
  • Cabré, Míriam. «La lírica d'arrel trobadoresca». A: Badia, Lola (dir.). Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I). Barcelona: Grup enciclopèdia catalana, 2013. (ISBN 9788441222502).
  • Espadaler, Anton Maria «Les Razos de trobar de Ramon Vidal. Una gramàtica per al cant». Magnificat Cultura i Literatura Medievals 2, 2015, pàg. 149–158.