Nakany Kanté

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
Nakany Kanté
Biographie
Naissance
Nationalité
Activité
Période d'activité
depuis Voir et modifier les données sur Wikidata

Nakany Kanté né en 1992 à Siguiri, est une chanteuse guinéenne.

Biographie[modifier | modifier le code]

Nankany née en haute guinée précisément à Siguiri. Elle fait partir de l'ethnie malinké et depuis petite pidolava avec sa mère à la rue de Siguirí, près du Mali.

Parcours[modifier | modifier le code]

Nakany a fait une bonne partie de sa carrière artistique en Catalogne.

Dès son plus jeune âge, il mendiait avec sa mère dans les quartiers de Siguirí, et parallèlement elle se plaisait à chanter en langue malinké ou en soussou[1].

Quand elle avait 12 années, allé rejoint la capitale Conakry.

Elle y rencontre son mari, le percussionniste de Sabadell Daniel Aguilar[2]. Il est membre depuis l'âge de huit ans, mais c'est lorsqu'il a déménagé à Sabadell à Barcelone[Quoi ?] en 2009 que son talent a émergé.

En Espagne, il a commencé sa carrière artistique avec le groupe de musique barcelonais d'Afrique de l'Ouest, Kenkeliba, et a collaboré avec le groupe barcelonais malien Banan Kaló de Wassulu music, la française Adiaratou Diabaté et le maître guinéen Koungbana Condé.

En 2011, il a participé au projet de visibilité des artistes africains en Catalogne, Afroesfera, qui a abouti à l'exposition Afromúsiques avec les artistes africains les plus représentatifs vivant ici[3],[4].

En 2012, il participe à la série de concerts Diversons, musique pour l'intégration. Son premier album, de 2014, s'appelait Saramaya[1],[5]. Il a également réalisé l'album Naka (2016) et Barra (2017), bien que ce dernier semble être un pirate[6],[1]. En 2020, il sort son troisième/quatrième album, De Conakry à Barcelone[7],[8].

Admire Salif Keïta, Fatoumata Diawara, Angélique Kidjo, Rosario, Azaya, Marga Mbande et Ebra. Ses lettres sont sur des enfants abandonnés ou l'inégalité des femmes, entre autres choses

En 2019, il s'est produit au Black Music Festival de Gérone et en 2020 au Vic Live Music Market[1],[7] . Apparaît dans le documentaire sur Idrissa Diallo : Idrissa. Chronique de toute mort, par Xavier Artigas et Xapo Ortega (2018)[9].

Disques[modifier | modifier le code]

  • Saramaya (Slow Walk Music, Barcelone, 2014)
  • Naka (Slow Walk Music, Barcelone, 2016)
  • Barre (2017) - non officielle et pirate qui prend thèmes d'antérieurs albums.
  • De Conakry à Barcelone (Kasba Music, Barcelone, 2020)

Références[modifier | modifier le code]

  1. a b c et d Laia Beltran Querol, « Nakany Kanté: “Parlo de nens abandonats i de la desigualtat de les dones” », Diari Ara, Barcelona,‎ (lire en ligne, consulté le )
  2. Xavier Cervantes, « Nakany Kante, Guinea i Sabadell connectats amb pop mandinga », Diari Ara, Barcelona,‎ (lire en ligne, consulté le )
  3. (es) Carlos Monty, « Nakany Kanté, África ya empieza en los Pirineos. Con 'Naka', su segundo disco, la guineana de Conakry Nakany Kanté se ha convertido en una vitalista embajadora de las músicas de su país. », Diagonal Periódico, Barcelona,‎ (lire en ligne, consulté le )
  4. Núria Martorell, « Nakany Kanté, la jove veu d'afrofusió », El Periódico, Barcelona,‎ (lire en ligne, consulté le )
  5. (es) Chema Caballero, « Compromiso y música (156): Nakany Kanté », El País, Madrid,‎ (ISSN 1134-6582, lire en ligne)
  6. « 'No entenc de races ni de colors'. Entrevista amb Nakany Kanté que presentarà als escenaris del circuit el seu segon disc, Naka », Barcelona Districte cultural, Barcelona,‎ (lire en ligne, consulté le )
  7. a et b « Nakany Kanté: "Canto cançons de drama, però m'identifica la música de felicitat". La cantant guineana acaba de publicar el quart disc, 'De Conakry a Barcelone'. Parlem amb ella sobre el nou àlbum i la seva actuació al Mercat de Música Viva de Vic », Enderrock, Barcelona,‎ (lire en ligne, consulté le )
  8. Èlia Gea, « Trobar la pau en els ritmes ballables de Nakany Kanté. Estrenem en exclusiva el nou tema «La Paix» de la música guineana en col·laboració amb Mû Mbana, Pinan 450F i Las Bajas Pasiones. Kanté descobreix demà el quart disc 'De Conakry a Barcelone' », Enderrock, Barcelona,‎ (lire en ligne, consulté le )
  9. «L’afropop compromès de Nakany Kanté. La cantant actua en l’aniversari del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia», Xavier Cervantes, Ara Balears, 27/10/2016. [Consultat el 13 de desembre del 2020].

Liens externes[modifier | modifier le code]

Sur les autres projets Wikimedia :