Llucià Costa

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
Llucià Gallissà i Costa
Biographie
Naissance
Décès
Voir et modifier les données sur Wikidata (à 78 ans)
VicVoir et modifier les données sur Wikidata
Nationalité
Activités
Autres informations
Ordre religieux

Llucià Gallissà i Costa (né à Vic, Osona, le - mort dans la même ville le ) est un humaniste, bibliothécaire et érudit espagnol[1],[2].

Biographie[modifier | modifier le code]

Étant le troisième de six frères, il a rejoint la Compagnie de Jésus à un très jeune âge, le . En 1759, en tant que professeur, il a enseigné les sciences humaines[3] et plus tard poétique et philosophie, à l'Université de Cervera[4]. Arrivé à Cervera, il rencontra les savants Josep Finestres et le jésuite Bartomeu Pou i Puigserver (ca), avec lesquels il devint ami et qui l'aidèrent à consolider sa formation humaniste. Après l'expulsion des Jésuites en 1767[5], il s'installe en Italie et s'installe finalement à Ferrare, où, après avoir accrédité ses connaissances, il est nommé préfet de la Bibliothèque publique d'État de l'Université. Dans la nouvelle destination, il en a profité pour approfondir ses études et ses connaissances. Ainsi, il acheva les études de Droit dans la ville de Cesena en . À partir de 1785, il voyage en Italie, s'installant trois mois à Rome, où a été reçu par le pape Pie VI[1],[2].

Il a publié plusieurs poèmes en grec et en latin, en espagnol et en français. En tant que partisan des Lumières, il s'est intéressé et s'est impliqué avec les penseurs de son temps. Au-delà de son travail professionnel de bibliothécaire, dans son domaine particulier, il a réussi à former une importante bibliothèque. Il retourna à Vic en 1798, étant remplacé à la Bibliothèque de l'Université de Ferrare par le jésuite Onofre Pratdesaba. À Vic, il a écrit, en latin classique, son œuvre la plus importante, d'intérêt pour l'histoire de l'introduction de l'humanisme à l'Université de Barcelone et surtout pour l'histoire de l'Université de Cervera : De vita et scriptis Iosephi Finestres et de Monsalvo (Vic 1802; traduit en catalan par Llorenç Riber i Campins (ca) en 1932)[1],[2].

Œuvres[modifier | modifier le code]

  • Universae Philosophiae Institutiones ad usum, rationemque scholarum Societatis Jesu accomodatae [Manuscrit]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, ms. 2520, [entre 1764 i 1767].
  • Commentariorum de vommentariorum de vita et scriptis Iosephi Finestres et a Monsalvo primarii in Cervariensi Academia I. civ. professoris emeriti pars altera. Cervariae Lacetanorum : typis mandabat sub prelo academico Sigismundus Bou et Baranera,, 1802.
  • De vita et scriptis Iosephi Finestres et a Monsalvo, iurisconsulti barcinonensis in Cervariense Academia Iuris Civilis Primarii, antecessoris emeriti Commentariorum libri IIII / auctore Luciano Gallisá et Costa. Cervariae Lacetanorum : typis academicis excudebat Sigismundus Bou et Baranera, 1802.
  • Casanovas, Ignasi (ed.); Llàtzer de Dou i de Bassols, Ramon; Gallissà i Costa, Llucià. Josep Finestres : Estudis biogràfics ; Estudi preliminar. Elogi. funeral. Vida i escrits. Documents. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1932.

Bibliographie[modifier | modifier le code]

  • Galobardes, Josep. P. Luciano Gallisà i Costa, discurso biográdico. Vic: Imp. Ramon Anglada, 1894.
  • Gudiol, Josep «Nota sobre el P. Gallisà». Gazeta Montanyesa, Any V, Núm. 420, 22-12-1909.
  • Collell, Jaume «Segon centenari del naixement del insigne jesuita vigatà M.R.P. Llucià Gallisà Costa». Gazeta de Vich, Any XXVIII, Núm. 3.966, 05-12-1931.
  • Casadevall, Ramon. El Padre Gallisà y el Marqués de Avilés. Discurso biográfico. Vic: Imp. Portavella, 1940.
  • Gros I Pujol, Miquel «La Biblioteca Episcopal de Vic, 175 anys al servei de la nostra cultura». Ausa, Núm. IX, 1980-81, pàg. 433.
  • (ca) « Llucià Gallissà i Costa », sur Gran enciclopèdia catalana
  • (ca) Antoni Pladevall i Arumí (ca), « Noves dades per a la biografia del P. Llucià Gallissà », Ausa, vol. 11, no 114,‎ , p. 409-424 (lire en ligne)

Notes et références[modifier | modifier le code]

  1. a b et c (ca) « Llucià Costa », Gran Enciclopèdia Catalana, sur enciclopedia.cat, Barcelone, Edicions 62.
  2. a b et c Miquel S. Salarich i Torrents et Miquel S., Vigatans il·lustres, 75-80 p. (ISBN 84-398-0654-X)
  3. Pladevall i Arumí, p. 411.
  4. Mateo Pilar, Universitat a Cervera, La. Commemoració del 1714 a la UB, 13 de novembre de 2014, 78 p. (ISBN 978-84-475-3865-2, lire en ligne)
  5. Albert Balcells, Història de la historiografia catalana, 136 p. (ISBN 978-84-7283-765-2, lire en ligne)

Liens externes[modifier | modifier le code]