Bonaventura Bassegoda i Amigó

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
Ceci est une version archivée de cette page, en date du 15 octobre 2014 à 14:43 et modifiée en dernier par Jmax (discuter | contributions). Elle peut contenir des erreurs, des inexactitudes ou des contenus vandalisés non présents dans la version actuelle.
Bonaventura Bassegoda i Amigó
Description de cette image, également commentée ci-après
Bassegoda vu par Ramon Casas (MNAC).
Nom de naissance Bassegoda i Amigó
Naissance
Barcelone
Décès (à 78 ans)
Barcelone
Pays de résidence Espagne
Profession
Architecte
Distinctions
Concours annuel des édifices artistiques de Barcelone (1907)
Descendants
Bonaventura Bassegoda i Musté

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelone, 16 mai 1862 - 29 novembre 1940[1]) est un écrivain et architecte catalan.

Il fut membre de la seconde génération de la famille Bassegoda, famille d'architectes venant de Bassegoda (Alt Empordà)[2] qui déménagèrent à Barcelone au milieu du XIXe siècle[2]. Il fut secrétaire de la junte Permanente de l'Union Catalane à l'assemblée d'Olot en 1897, militant de la Lliga Regionalista de Catalunya membre de l'académie des belles lettres en 1922 et de l'Académie royale des beaux-arts de Saint Jordi.

Comme écrivain il fut primé aux jeux floraux de 1880, 1881, 1884 et 1885 ; rédacteur pour les journaux La Renaixença, La Ilustració Catalana et L'Avenç, il collabora, dès 1905, au Diario de Barcelona puis à la La Vanguardia.

I lest surtout connu comme architecte qui participa au plan de réforme de Barcelone. Ses œuvres les plus représentatives sont la casa Rocamora (entre le Passeig de Gràcia et la rue de Casp), la maison Berenguer (rue de la Diputation) et le collège Comtal (1906) avec lequel il gagna le concours annuel des bâtiments artistiques de Barcelone ; le Casino du Masnou, la casa Malagrida d'Olot et l'école Garcia Fossas d'Igualada (1937)[3].

Il fut architecte municipal à Igualada[3], ville où en 1940 il construisit la chapelle du vieux cimetière qui remplaçait une chapelle détruite pendant la guerre civile[4]

Il fut également le père de l'architecte Bonaventura Bassegoda i Musté (1896—1987)[2] et grand père de Joan Bassegoda i Nonell.

œuvre littéraire

  • Viva l'avi! (1885)
  • Pluja d'estiu (1886)
  • Mero (1887)
  • Joc de cartes (1887),
  • Quaranta graus al sol (1886)

Sources

  • L'obra arquitectònica de Pere, Joaquim i Bonaventura Bassegoda (1856-1934), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1995.

Références

  1. Fitxa del Col·legi d'arquitectes de Barcelona
  2. a b et c (ca) « Bonaventura Bassegoda i Amigó », Gran Enciclopèdia Catalana, sur enciclopedia.cat, Barcelone, Edicions 62.
  3. a et b ADEQUACIÓ DEL C.E.I.P. GARCIA I FOSSAS. Antecedents de partida
  4. Tríptic "El cementiri vell d'Igualada. Un espai per descobrir". Institut municipal de cultura d'Igualada.

Liens externes

Sur les autres projets Wikimedia :

« casa Rocamora »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue faire ?) (consulté le ) a Archiseek.